Futur

A vegades sembla que la facilitat de posar intel·ligència als mòbils és inversament proporcional a la facilitat de posar-ne en l'ésser humà.

DILLUNS

Quan Antoni Bassas se'n va anar del matí de Catalunya Ràdio em va deixar orfe. Es podria dir que portava pràcticament vuit anys escoltant a diari, de camí a l'escola i més endavant la universitat, la veu d'en Bassas. I a hores d'ara, encara l'enyoro.
Aquests dies, però, desapareix/es prejubila de les televisions i les ràdios un altre mite: Martí Anglada.
Martí Anglada és una de les raons per les quals sempre he admirat el periodisme ja que possiblement sigui dels pocs periodistes autèntics que queden. Anglada no només ens explicava el que havia succeït sinó que ens ho feia entendre i per tant feia que la gent a peu de carrer s'interessés per la política o la situació internacional. Ens informava i alhora apreniem.
Com ell en queden pocs, i més en un context com el que estem vivint/patint: la substitució d'un gran canal com era CNN per la pornografia televisiva més barata que existeix. Els programes de la premsa groga, els programes en que s'escridassen i es diuen el nom del porc i els programes amb presentadores tontes i encautxutades són els que triomfen.
El bon periodisme està en perill d'extinció, i ara ja no cal ser culte per ser periodista sinó que únicament es necessita una cara bonica i pel que sembla, contra més analfabet millor. El públic majoritari no vol aprendre ni vol ser informat. Vol distreure's i passar el màxim d'hores possibles evitant pensar o plantejant-se coses.
Com sabem, la màxima representació d'això és la cadena Telecinco, que amb els anys s'ha anat convertint en el màxim exponent de la tele-escombraria nacional i en un niu de mals periodistes amb més maquillatge que estudis. De fet, el gruix de maquillatge que duen les "estrelles" de Tele5 a la cara és el mateix que tenen les seves notícies. Cada vegada més, els telenotícies tendeixen al sensacionalisme i al morbo i com a conseqüència les notícies queden enterrades sota quilos de maquillatge que permeten que seguim veient Gran Hermano sense plantejar-nos què està passant al món real.
El maquillatge ens allunya de la realitat, i això, a nosaltres ja ens està bé.

A poc a poc, però, ens anem quedant més orfes.

Mañana

"Solo tú puedes decidir qué hacer con el tiempo que se te ha dado"

No dejes que el miedo pare tu reloj. El cronómetro sigue en marcha. Pero actúa ya porque el tren se quiere ir y si no lo coges, perderás el siguiente.



(Fotografía: Robert Capa)