Qui sap si d'aquí un any, dos, o deu, recordarem aquesta data: 10 d'abril del 2011. Haurà significat un punt i a part? Realment hem demostrat que existim, que aquí estem i que no ens en anirem?
Diuen que hi ha hagut poca participació, que hem dividit el país, que amb la independència no en fariem res...Llavors, per què tenen tanta por?
Potser és que en el fons, saben que un poble unit mai serà vençut.
Diuen que hi ha hagut poca participació, que hem dividit el país, que amb la independència no en fariem res...Llavors, per què tenen tanta por?
Potser és que en el fons, saben que un poble unit mai serà vençut.
Sempre he admirat el passat, quan la gent lluitava per uns ideals i no tenia tanta por a sortir del niu. Però iniciatives com aquesta em fan tornar a creure en el present, i en el futur. Em demostren que al nord d'Espanya, hi ha una nació que no oblida qui és, una nació que vol ser. Un grup de persones, que com abans, volen lluitar pels seus ideals, que es manifesten, que fan ús de la seva llibertat d'expressió.
I és que de tant pensar en nosaltres i en la nostra existència individual, hem oblidat que també som un col·lectiu i existim com a tal.
Vivim alienats, o gairebé, entre tants d' iPads, mòbils, portàtils, xarxes socials i consoles vàries. Però en algun lloc, amagada, encara hi ha la caixa de Pandora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario