Diumenge va començar una sèrie d'acampades protagonitzades pels "indignats" que reclamen, entre altres coses, una democràcia real.
Fins aquí, tot perfecte. Hi estem d'acord. Ara bé, les acampades ja fa dies que duren i sí, estan anant a més, però segueixen sota el mateix lema. Reclamen una democràcia real, uns polítics de veritat, menys retallades...però què proposen? Quina és la solució? No votar?
Canviar la democràcia és una cosa que molts volem fer, precisament perquè no funciona, i perquè de democràcia en té poca. Però anem a votar, perquè d'aquesta manera és com podem canviar les coses. Està molt bé manifestar-se si el diumenge vas a votar, i votes la CUP o ICV. Però tots sabem que diumenge Convergència i Unió guanyarà a Catalunya i que a Espanya el vot es dividirà entre PP i PSOE.
El dret a vot és de les poques coses que encara queden de l'ideal de democràcia, però els principals revolucionaris de l'"spanish revolution", que és tal i com s'ha anomenat en el món de Twitter aquesta revolució/acampada, diumenge no aniran a votar. O votaran el que els "papàs" els hi han dit que votin, és a dir Convergència i Unió.
Amb aquest tipus de manifestacions el poble no guanya, només demostra que tal i com va dir Nietzsche seguim formant part d'un ramat, cada vegada ens atonten més i pensem que el que estem fent, anant a seure a la Plaça Catalunya i alçant alguns cartells, és una revolució.
Revolució és el maig del 68. Revolució és tancar les universitats, organitzar barricades, movilitzar a tota la societat. Revolució són lemes que van més enllà dels caràcters de Twitter. Perquè una revolució pot començar per les xarxes socials, però es crea i es consolida en el poble. I el poble està indignat, sí, però no proposem un full de ruta. Ens queixem i no oferim solucions.
Potser el problema és que estem tan acostumats a ser un ramat que ja no ens fem preguntes. O potser el problema és que vivim en una societat amb un capitalisme que no s'aguanta, uns polítics cada vegada més corruptes i uns banquers que s'estan convertint,-si és que no ho són ja-, en els amos del món. I nosaltres davant d'aquest panorama l'únic que fem és canviar de canal.
Ens hem oblidat del significat de col·lectivitat, ens hem oblidat que nosaltres votem, nosaltres decidim i per tant organitzem manifestacions dins dels límits d'una democràcia contra la que estem lluitant. Paradoxes de la societat actual.
Fins aquí, tot perfecte. Hi estem d'acord. Ara bé, les acampades ja fa dies que duren i sí, estan anant a més, però segueixen sota el mateix lema. Reclamen una democràcia real, uns polítics de veritat, menys retallades...però què proposen? Quina és la solució? No votar?
Canviar la democràcia és una cosa que molts volem fer, precisament perquè no funciona, i perquè de democràcia en té poca. Però anem a votar, perquè d'aquesta manera és com podem canviar les coses. Està molt bé manifestar-se si el diumenge vas a votar, i votes la CUP o ICV. Però tots sabem que diumenge Convergència i Unió guanyarà a Catalunya i que a Espanya el vot es dividirà entre PP i PSOE.
El dret a vot és de les poques coses que encara queden de l'ideal de democràcia, però els principals revolucionaris de l'"spanish revolution", que és tal i com s'ha anomenat en el món de Twitter aquesta revolució/acampada, diumenge no aniran a votar. O votaran el que els "papàs" els hi han dit que votin, és a dir Convergència i Unió.
Amb aquest tipus de manifestacions el poble no guanya, només demostra que tal i com va dir Nietzsche seguim formant part d'un ramat, cada vegada ens atonten més i pensem que el que estem fent, anant a seure a la Plaça Catalunya i alçant alguns cartells, és una revolució.
Revolució és el maig del 68. Revolució és tancar les universitats, organitzar barricades, movilitzar a tota la societat. Revolució són lemes que van més enllà dels caràcters de Twitter. Perquè una revolució pot començar per les xarxes socials, però es crea i es consolida en el poble. I el poble està indignat, sí, però no proposem un full de ruta. Ens queixem i no oferim solucions.
Potser el problema és que estem tan acostumats a ser un ramat que ja no ens fem preguntes. O potser el problema és que vivim en una societat amb un capitalisme que no s'aguanta, uns polítics cada vegada més corruptes i uns banquers que s'estan convertint,-si és que no ho són ja-, en els amos del món. I nosaltres davant d'aquest panorama l'únic que fem és canviar de canal.
Ens hem oblidat del significat de col·lectivitat, ens hem oblidat que nosaltres votem, nosaltres decidim i per tant organitzem manifestacions dins dels límits d'una democràcia contra la que estem lluitant. Paradoxes de la societat actual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario